Un curs que s'acaba i comença una nova etapa: la del "relax", la tranquil·litat, noves aventures, gaudir del sol, la platja, dels amics...
El que no sabia era que començava el que arribaria a ser un dels estius més intensos que mai hagués viscut.
Tot començà el 23 de juny, la revetlla de Sant Joan. Amb les amigues, vam anar a celebrar-ho a la platja. Estava observant els focs artificials, però en aquell moment alguna cosa em va distreure. Una bellesa que era impossible de deixar de mirar. un noi amb cabells foscos, ulls verds i alt, s'acostava cap a nosaltres. ens venia a saludar, ens vam presentar i ell ens presentà els seus amics que ni m'havia fixat que estaven allà. Vàrem estar hores parlant, no sé com vam acabar tots dintre l'aigua. L'endemà al matí ens vam aixecar tots plens de sorra i amb un mal de cap insuportable. Per poder parlar entre nosaltres ens van donar els seus números de telèfon. Al cap de poques hores que haguessin marxat m'envià un missatge. Dient que em volia veure que m'havia de dir una cosa important i que si m'anava bé quedar a la platja cap a les sis de la tarda. I així va ser, anava comptant els minuts perquè el tornés a veure. vaig arribar cinc minuts més tard de l'hora prevista.
Jo el vaig veure assegut, damunt la sorra, amb els peus enterrats. Es va girar i em va veure, s'aixecà, em vingué a fer-me dos petons. ens vam asseure i em digué:
-Quins ull que tens, semblen més dolços que la mel.
I no faltaren més paraules perquè els seus llavis perfectes acabessin sobre els meus. El cap d'una estona em demanà per sortir amb ell i jo li digué que si. Varen passar els dies i cada dia era millor que l'anterior. Ens passàvem els dies junts: a la platja, a la piscina, a donar una volta amb barca, anar el cinema...
Tot era perfecte fins que uns dies abans que comencés l'institut em va obrir pel facebook i em digué:
-Ara que comença l'institut ho deixem estar.
Jo que no em creia el que veia amb els meus ulls li vaig preguntar:
-Tens algun problema amb mi o t'he fet quelcom?
-Jo no t'estimava, només va ser un rotllo d'estiu. Digué ell.
Gairebé a punt de plorar pel mal que m'estava fent i intentant pensar que no calia plorar per gent que no els importes. Li digué:
-Els cors i els t'estimo que deies no es regalen, se senten i que si no ho senties no ho haguessis dit.
-Perdona! Una cosa et pensaves que els t'estimo i els cors, eren perquè em molaves? Només estava amb tu per estar amb algú. Digué ell.
-Doncs sí, m'ho pensava i qualsevol a la que li escriguessis això o li diguessis s'hagués pensat...Però bé, si tu estimes a tothom "ole tu"!
-Saps que estic "flipant"! És increïble. Va dir ell.
-Doncs ja som dos! I que si només colies un rotllo o amistat d'estiu no tontegessis amb mi i que no em diguessis t'estimo perquè jo em creava falses il·lusions...
Només és un consell per la següent que vulguis amistat o algun rotllo!
-Falses il·lusions? Què vols dir que jo t'agradava? Digué ell xulejant.
-D'acord no m'importa és igual la veritat és que no m'agradaves. Que et vagi bé, adéu! Li vaig dir.
-Igualment!
I així va acabar l'última conversació que vam tenir.
Tot aquest problema va ajudar-me a ser més forta. I adonar-me que hi ha molta gent en aquest món que són uns flipats i van de sobrats.
Els dies següents van ser molt millors ja que els pocs dies que faltaven per començar les classes els vam disfrutar molt. quedant-nos a dormir a casa d'algunes nenes, sortint de festa i sobre tot disfrutant del poc sol que quedava, l’aigua del mar i la sorra.
