diumenge, 27 de novembre del 2011

Color de la posta de sol

Per començar és una persona que m'estimo molt, té catorze anys a punt de fer-ne quinze i de sexe femení. Viu a Empuriabrava amb els seus pares i la seva germana petita. De gran li agraderia estudiar psicologia i això es nota perquè és una persona que sap escoltar i poca gent en sap.

És bastant alta comparada amb mi i de constitució molt femenina. una de les carecterísitiques que resalten més d'ella són els seus cabells ondulats, del color de la posta de sol, taronja-marronós. Els seus ulls són com una selva densa, petita i les celles son ben fines. Pel que fa als seus llavis no son ni molt gruixuts ni molt prims. A més a més, les seves dents són com les muntanyes nevades, blanques i brillants. Els seu cos no és cap tallat ni cafè sol, sinó que simplement és llet amb sucre de canya, ja que té bastantes pigues.

Com la majoria de les noies un gest que sol fer és tocar-se el cabell, sobretot quan està nerviosa.
Efectivament és tímida en els primers instants, però es tot simpatia, molt dolça, amable, bona persona i sempre està allà quan la necessites.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada